Avui és el dia de l’Home dels Nassos. L’heu vist mai?
Avui és 31 de desembre i toca sortir al carrer a buscar l‘Home dels Nassos. Vosaltres coneixeu aquesta figura? Quan era xicoteta, mon pare m’explicava que l‘Home dels Nassos era un personatge que tenia tants nassos com dies tenia l’any. Jo m’imaginava un home amb la cara plena de protuberàncies i ho trobava molt divertit. Cada 31 de desembre m’animava a sortir al carrer a cercar-lo, ja que tan sols es passejava el darrer dia de l’any. Recordo mirar i remirar tots els homes que se’m creuaven per detectar algun nas una mica estrany perquè en ser el 31 de desembre, l’Home dels Nassos tan sols en lluïa un (només faltava un dia per acabar l’any). Era una recerca tan emocionant!
Diuen que aquests personatge mitològic és propi de molts indrets de Catalunya i també de Palma, on avui, Festa de l’Estendard en què es rememora l’entrada de Jaume I a Madina Mayurqa, es parla d’anar a veure “matar l’Home dels Nassos” (mallorquins, si coneixeu millor aquesta història us agrairia que m’ho aclaríssiu ja que no he trobat massa dades per contrastar).
Per cert, aquesta figura està tan arrelada a Barcelona que cada 31 de desembre es celebra la cursa dels nassos i enguany ja ha arribat a les 11.000 inscripcions. Desconec si l’Home dels Nassos es diu Silvestre (avui és el seu sant) ni si participa a la cursa barcelonina, però per si de cas, aconsello a tots els atletes que el cerquin (que mai se sap!).
I ja que parlem de nassos, sabíeu que hi ha un petit poble a Bellver de la Cerdanya anomenat Nas? I com definiríeu el vostre? De patata, de carxofa, de verro, d’albergínia, de trinxet, de moixeta o de xibeca? I què us sembla recordar el munt de frases fetes que tenim sobre les nàpies (paraula que, curiosament, es refereix a les protuberàncies molt grosses i no a totes en general)? Aquí us en deixo algunes: “arrufar el nas“, “clavar els nassos“, “deixar amb un pam de nas“, “ficar el nas“, “mullar el nas de saliva”, “no veure-hi més enllà del nas“, “pujar la mosca al nas“, “riure per sota el nas“, “tancar la porta als nassos“, “tenir nas“…
Que tingueu un 2013 de nassos!
Fins i tot hi ha sants que, pel seu nom, les rimes amb aquesta part del cos són evidents i constants. Estem parlant de Sant Tomàs: “per Sant Tomàs, fred al nas“, “per Sant Tomàs, la neu al nas“, “per Sant Tomàs, agafa el porc pel nas“, “per Sant Tomàs, agarra lo gorrinet pel nas“, “per Sant Tomàs, qui no te llenya li tremola el nas“, per Sant Tomàs, de la boca al nas“, “per Sant Tomàs, qui té porc que li piqui el nas“, etc.
I així he arribat al darrer escrit de 2012. Cada setmana m’ha agradat compartir amb tots vosaltres les curiositats relacionades amb la llengua que he anat vivint. Espero que l’any vinent seguim aprenent, descobrint i estimant la llengua que ens uneix. Que tingueu un 2013 de nassos!
Atotallengua 
31 de desembre… i amb un fred de nassos!
De petit, amb ma germana, també sortíem al carrer a buscar l’home dels nassos. Som de Barcelona (i no em moro de calor precisament). M’imaginava un home amb un nas postís, agafat amb una goma elàstica, com aquelles de les caretes i les màscares. Quan ets nen la imaginació no té cap mena de límit!
Vull agrair el teu bloc, Mireia, per les anècdotes i curiositats lingüístiques que vas compartint i ens has deixat, més d’una vegada, amb un pam der nas.
Bon any nou i feliç camí per aquest 2013.
Xavi
Quina casualitat! Jo tenia la mateixa imatge al cap! De fet, és molt curiós això de crear figures mitològiques que tenen més parts del cos de les habituals (ara em ve al cap la jaia quaresma, amb tantes cames com setmanes tenia el temps litúrgic).
Les tradicions, sobretot les que inclouen la imaginació dels més petits, són meravelloses i totes amaguen un significat que encara és ben viu.
Moltes gràcies per les teves paraules. És bonic veure com, a través d’aquestes pàgines, companys de camí d’arreu dels països catalans compartim vivències, tradicions i coneixements populars.
Passa un gran 2013!
Una abraçada!