Noms de nadó catalans

Si esteu embarassats, ja sabeu quin nom posareu al vostre fill? Imatge: Olivier Martins

Si algú de vosaltres està embarassat segur que ja ha entrat en el meravellós laberint dels noms dels nadons. Tothom té preferència per certs noms però quan arriba l’hora de la veritat comencen els dubtes. Quin triar? Un de tradicional català o més aviat un que sigui més original? Un que no tingui traducció? Un que tingui una pronúncia similar en totes les varietats dialectals? Avui intentaré parlar-vos dels noms més de moda però també dels típics (i tòpics). La realitat trenca els mites?

Comencem per les Illes Balears, segons les estadístiques més recents de l’INE del 2011, els noms més posats a les nines són Paula, Maria, Lucía, Carla, Marina, Júlia, Marta, Sara, Aina i Alba. Pel que fa als nins, trobem Marc al capdamunt del rànquing seguit de Joan, Alejandro, Daniel, Pau, David, Hugo, Adrian, Jaume i Miquel. Es podria dir que hi ha un predomini de noms catalans tot i que també hi apareixen noms d’origen castellà com Lucía o Hugo. És curiós veure com les estadístiques desmunten els tòpics que diuen que els noms més estimats i populars són Catalina (en les seves variants Cati i Lina), Lluc (com a nom de dona), Mateu, Tomeu, Biel, Tolo i Pedro (així, en castellà). En canvi, el tradicional Joan es manté en una magnífica segona posició.

La tradicional geperudeta (Verge dels Desemparats) ja no provoca que les xiquetes portin el seu nom: Empar.
Imatge: Emilio Garcia

Continuem pel País Valencià. Les estadístiques diuen que els noms de moda per a les valencianes són Paula, Maria, Lucía, Sara, Carla, Sofía, Daniela, Aitana, Alba i Marta. De fet, les tres primeres posicions són les mateixes que a les Illes Balears. Tampoc apareixen els tòpics d’Amparo, Vicenta (i la variant Tica), Marina (i Marinín), Assumpció i Reme, però sí que hi trobem el famós Mari (fent entrar aquí totes les Mari Carmen i variants). Pel que fa als xiquets, l’estrella és Alejandro seguit de Daniel, Pablo, Hugo, David, Marc, Adrián, Álvaro, Marcos i Javier. Ni rastre de Vicent,  Pep, Paco i Batiste. He de dir que els que més em va sorprendre del País Valencià és que algunes parelles catalanoparlants, que es parlen entre elles en valencià, no tinguessin cap problema en posar un nom castellà a la seva descendència (no puc generalitzar, però he trobat molts casos semblants). No us sembla estrany?

Si continuem per la Catalunya Nord (que coincideix amb el departament francès dels Pirineus Orientals –Pyrénées-Orientales), les estadístiques de 2010 marquen que el nom més posat és Emma, segui t de Lola, Ines, Lilou, Jade, Chloe, Clara, Zoe, Sarah i Maelys. Pel que fa als nens, encapçala el rànquing Enzo, Lucas, Nathan, Leo, Gabriel, Hugo, Evan, Maxime, Yanis i Theo. És curiós com entren noms d’origen castellà (Lola i Lucas!) i no hi ha ni rastre d’Elna (nom femení que molts catalanoparlants associem a la Catalunya Nord gràcies a la maternitat d’Elna). Cal destacar que Joan apareix en el lloc 22 (per cert, sabíeu que la cançó “El Joan Petit quan balla” prové d’un líder occità? Darrere la melodia infantil s’hi amaga una història perversa).

Pel que fa a l’Alguer, m’ha costat molt trobar estadístiques concretes sobre els nadons a l’Alguer però he trobat les dades oficials de tota Sardenya. Segons l’ISTAT, l’Institut d’estadística Italià, el nom masculí més posat el 2011 ha estat Gabriele i per a les nenes, el nom estrella és Giulia. Un apunt: entre el 2000 i el 2012 han nascut 32 nens a Catalunya que es diuen “Alguer“.

Ni els cavallers més famosos ni els dracs fan que “Jordi” augmenti posicions al rànquing dels noms de moda.

Si entrem al Principat, ens trobem amb la llista oficial de l‘IDESCAT següent: Martina, Laia, Júlia, Paula, Carla, Maria, Lucía, Clàudia, Aina i Sara. Trobem coincidències amb les Illes Balears, el País Valencià i Sardenya però també hi ha “novetats” com Laia). Pel que fa als nens, Marc torna  ser l’estrella (igual que a les Illes Balears) seguit d’Àlex, Eric (o Èric), Pol, Pau, Arnau, Biel, Gerard, Martí i Jan. Ni rastre de Jordi (al menys, a les primeres posicions), ni Cesc, ni Montserrat. Una altra vegada es tornen a trencar les convencions.

Hem vist que no coincideixen els tòpics típics en l’imaginari col·lectiu de cada zona (i això té a veure amb la preconcepció que tenim dels altres territoris i de la que aquests tenen de nosaltres). D’altra banda, hi ha certs noms que associem a gent major i d’altres que sembre associem a gent més jove. Si sumem aquesta visió a la realitat que viu cada parlant apareixen situacions com la següent: un principatí pot costar-li posar un nom com Tomeu o Vicent a un xiquet (ja que se l’imagina amb gaiata i boina) i un valencià pot costar-li associar el nom de Laia o Mireia a una àvia (reconec que, a una servidora, també li costa acostumar-s’hi).

M’agradaria destacar que es posen més “Biels” al Principat que no pas a les Illes Balears (on se suposa que hi ha el seu bressol natural). El fet que a la Catalunya Nord apareguin noms d’origen castellà a les primeres posicions i cap en català i que al País Valencià estiguin de moda els noms d’origen castellà i no tant els catalans podria llegir-se com un termòmetre de la salut de la llengua.

Qui sap, potser d’aquí un parell mallorquí d’anys veurem el territori català ple de “Jennifers Molls” i “Kevins Mas”.

Imagino que durant els propers anys s’aniran estenent i pujant fins al capdamunt del rànquing noms en altres llengües a mesura que la globalització va avançant (segons l’IDESCAT, el 2011 es van posar més Mohamed, Iker, Rayan i Salma que no pas Xavi, Bernat, Joana o Jaume). En la mateixa línia, i a mode de curiositat, la mitjana d’edat de les Jennifer són 19, 9 anys i a la província de Tarragona és on, tenint en compte la població, n’hi ha més (un 1,1 cada mil, és a dir, 443 en total).

Cap a on anirà la tendència? Com es diran els nostres néts? Haurem d’esperar uns quants anys per a descobrir-ho…

Mentrestant, si sou pares (o futurs pares) a punt de decidir un nom, mireu-vos aquest enllaç de la Generalitat de Catalunya on trobareu tots els noms catalans que existeixen (o gairebé tots!). Molt interessant!

I per acabar amb una mica de música, aquí us deixo la cançó “Jenifer”, dels Catarres. Impressionant!

“Oh, Jennifer, em “tunejaré” el cotxe per tu…”

Advertisement