Els calçots, els protagonistes absoluts de la calçotada valenciana. Per cert, el diminutiu “calçotet” pot provocar confusions!
Aquest cap de setmana hem celebrat la primera calçotada valenciana al terrat de casa. Per a una principatina, menjar-se una bona calçotada a l’any, com a mínim, és indispensable. Quan vivia a les Illes Balears, m’era molt fàcil aconseguir calçots i salsa (en trobava en qualsevol centre comercial, fins i tot n’hi havia en una gran multinacional de supermercats alemanys). Cal dir que al País Valencià m’ha costat una mica més trobar els ingredients, però finalment ho hem aconseguit.
Però bé, anem a pams. Com es pot descriure un calçot a algú que no n’ha vist mai cap? És una ceba llarga i prima que es cultiva “calçant-la” amb terra per tal que tingui una part blanca i comestible més llarga. També n’hi ha qui en diu “ceballot“. Molts valencians em preguntaven:
-És cebollí? (també porradell o cibulet)
-No, no és això! S’assembla a un porro però té gust de ceba -els contestava una servidora.
-És una ceba tendra? -hi tornaven.
-Sí, com una ceba tendra, però molt més allargada… -els responia l’amant dels calçots.
-Ah! Tu dius una espècie d’alls tendres!
No, no eren alls tendres, però després de molt parlar acabàvem entenent-nos. Però si ja era complicat parlar de cebes, imagineu-vos si hi posem la salsa: la típica dels calçots!
La gràcia dels calçots, com a la vida en general, és la salsa. Romesco o salvitxada?
Cal dir que per una persona acostumada a fer calçotades de tant en tant, però sense ser-ne una gran experta, us dirà que la salsa adient és la “romesco” (nascuda a les terres tarragonines). Els més saberuts, però, diran que no, que hi ha una salsa especial per als calçots (n’hi ha qui en diu “salvitxada“), però, pel meu gust, les dues s’assemblen molt (quan en faig per als calçots procuro fer-la una mica més líquida per tal que sigui més fàcil sucar i més divertit el regalim… que és la gràcia!). De fet, les famoses xatonades típiques del Garraf i el Penedès les faig amb la mateixa salsa romesco (es tracta d’una amanida amb escarola, bacallà, tonyina, anxoves i olives, tot banyat amb la famosa salsa). Són tan bones que fins i tot hi ha la Ruta del Xató!
La primera calçotada valenciana es va coure on normalment hi fem la paella: al paeller del terrat!
Ja teníem els calçots, la salsa, ara faltava coure-los. Allò ideal és fer-los a terra, a la flama, però es tractava de casa nostra i vam pujar al terrat on hi havia un “paeller” d’obra. Sí, vam fer calçots en un paeller! (cal dir, però, que al País Valencià un “paeller” és el que al Principat anomenem “barbacoa“). El resultat? Vam torrar 100 calçots per a 11 persones i en van sobrar més de la meitat, un sacrilegi per a qualsevol principatí! Una servidora i un valencià ens els vam menjar gairebé tots (i mira que en vam pelar i pelar per a qui els volia tastar i no volia embrutar-se les mans). No sé si prefereixo pensar que no els van agradar o que els vam cuinar malament. Com pot ser que no els entusiasmessin els calçots?
Tinc un munt de calçots pelats per a cuinar-los de mil maneres diferents. El somni de tota amant del famós ceballot!
La majoria absoluta es va reservar la fam per a la gran torrada posterior amb xulles valencianes (que es tracta de carn de corder i no pas cansalada), botifarres (evidentment negres), llonganisses i xoriços. Ja sigui de calçots o de tall, el cas que tothom va quedar ben tip de tan de fato (que és l’objectiu final de les calçotades) i ben feliç per haver compartit una vesprada tan especial.
Per cert, ara viuré una setmana o dues envoltada de calçots i salsa romesco (tota la que va sobrar…), però per a mi no és cap problema, més aviat una benedicció. En faré truites i remenats, els faré arrebossats i fregits, en faré croquetes i mandonguilles, etc. I amb la salsa gratinaré bacallà com si fos amb all i oli, faré cigrons a la catalana amb una crosta de romesco, faré pizzes amb una base de romesco, braves, farciré pits de pollastre, etc. En resum, m’esperen un dies meravellosos per a una amant com sóc de la cuina d’aquesta terra! Quina gran calçotada valenciana!
Atotallengua 