Betlem a Albaida
Ja hem estrenat la temporada nadalenca i de ben segur que a moltes llars ja hi ha el betlem. Però us heu fet mai aquestes preguntes?
Pessebre o betlem?
Es tracta de dues paraules sinònimes. Segons el diccionari català-valencià-balear, la forma betlem s’utilitza de Tarragona cap al sud del territori de parla catalana i també a les Illes Balears. A la resta del Principat, s’empra la forma pessebre. Ara bé, sorprenentment, el DIEC no recull la forma betlem i el Salt sí que la recull però defineix pessebre enlloc de betlem. A l’enciclopèdia catalana apareix “Betlem” però no com a la representació popular del naixement. Un fet curiós, no trobeu?
Quan es munta i es desmunta?
La tradició diu que el 25 de novembre, Santa Caterina, marca l’inici del muntatge del pessebre. Tot i que a moltes cases desaparegui l’endemà del dia de Reis, s’hauria de mantenir fins el 2 de febrer, dia de la Candelera.
Tots els betlems són iguals?
Neules al betlem de l’Alqueria Blanca (Mallorca)
Evidentment que no. D’una banda hi ha les figures d’arrel religiosa que es mantenen en la majoria d’escenes com la Mare de Déu, el sant Josep, l’infant Jesús, l’àngel, etc. Però potser els elements més interessants són els populars, els que fan referència als costums i tradicions propis de cada territori. Per exemple, a Menorca s’hi posa una enramada de murta, a Mallorca hi ha sínies i molins de vent i s’hi pengen neules.
Neules al betlem i l’església?
A Mallorca es pengen a les esglésies i damunt del betlem neules decorades amb motius nadalencs. Antigament, durant les Matines de Nadal (la Missa del Gall) la Sibil·la, en acabar el cant profètic, utilitzava l’espasa per a tallar els fils que les subjectaven i així tothom podia agafar-les. Avui en dia ja s’ha perdut aquesta tradició (la de tallar-les) però molts betlems i esglésies llueixen les neules tan treballades.
El caganer català és internacional?
La figura del caganer és de les més estimades al territori català i també ha despertat molt d’interès arreu del món. Enguany, l’ associació “Amics del Caganer” ha viatjat fins a Colònia, Alemanya, per a participar a la fira nadalenca. Aquest 2012 el caganer ha estat el convidat especial. Curiosament, a Colònia també hi ha una tradició “caganera” ja que en tenen un de molt gran a la façana d’una casa.
Hi ha caganers per a tots els gustos!
El caganer està de moda?
És interessant veure com al “google” apareixen gairebé 400.000 resultats a la cerca “caganer”. A banda de l’associació “Amics del Caganer” abans esmentada, hi ha un munt de grups i pàgines web sobre aquesta figura. Una de les més curioses que he trobat al facebook: “Colla de caganers de pessebres vivents”.
Què amaguem, un caganer o un frare?
El joc d’amagar el caganer i fer que els més menuts, i els que no ho són tant, el cerquin fa que sigui una de les figures més simpàtiques del betlem. Fa uns anys, des de l'”Associació de Betlemistes de Mallorca” es vol recuperar la tradició d’amagar (i trobar) un frare o ermità. Hi ha molts mallorquins que no recorden aquesta figura en el seu pessebre però l’associació afirma que està documentada, sobretot, a la zona de Llevant. La desapareguda TV de Mallorca en va fer una entrevista a la persona impulsora d’aquesta iniciativa però no trobo l’enllaç. Ho seguiré investigant!
Tenim altres figures autòctones i populars?
Els betlems recullen els elements propis i populars de cada territori (betlem de l’associació “Amics dels Betlems de Ferreries” (Menorca))
Una servidora, barcelonina de naixement, recordo que el meu pare m’ensenyava el Manelic (el personatge de “Terra Baixa” d’Àngel Guimerà), el pescador, el pixador, els pastors que bevien amb porró, etc. Si voleu recordar més personatges tradicionals, consulteu aquest treball de l’expert betlemista Ignasi Carbonell sobre les figures populars dels pessebres (i de passada, tota la seva web dedicada als pessebres) . Us encantarà!
I avui vull acabar aquest escrit amb una nadala molt adient: “El caganer“. És la que ha utilitzat TV3 i Catalunya Ràdio per felicitar les festes (i esperem que ben aviat la felicitació pugui arribar també al País Valencià). L’ha composta Albert Pla i hi participen els Manel, Gerard Quintana, Estopa, Joan Miquel Oliver… Molt d’anys i bons!
Atotallengua 
Un company de Mallorca m’ha explicat que a Orient, fins fa molt poc temps, encara es mantenia ben viva la tradició en què la Sibil·la tallava els fils de les neules la nit de Nadal. També m’ha explicat que a les esglésies mallorquines deixen un enfilall de neules que es treuen el dimecres de cendra (unes neules que estan elaborades per monges de clausura).
Moltes gràcies per aportar els vostres coneixements!
Segueixo ampliant informació!
Un altre company de Mallorca m’ha fet arribar aquesta informació sobre el frare dels naixements mallorquins:
“un amic molt betlemer que a més ha anat a conferències del tema m’ha contat (perquè he indagat una mica) que el que diu el pare Llompart és que en principi el fraret sembla ser que era com un recordatori de les ermites, (segle XIX) que els venien com qui ara encara compren cintes a Lluc, aquest fraret de mida com un pastoret va ser incorporat al betlem posteriorment talment com ara els nins hi posen dinosauris i altres fantasies doiudes, bé idò també val a dir que quan al segle XIX es popularitza molt el betlem i els artesans fan tots els tipus urbans i rurals pel betlem també incorporen la figura del frare, per tant tots sabem que la figura del fraret d’existir existia perquè qui més qui manco n’hem vistes d’antigues però això d’amargar-lo ningú no ho havia dit fins que l’associació se’l va treure dubtosament de sa màniga i clar, de repetir-ho un s’ho creu però dels betlemistes entesos ningú ho havia sentit. la tradició dels fraret es veu que estava més arrelada en certs pobles que tenien una gran tradició d’ermitans”
I parlant sobre pessebres, us edeixo un enllaç a la curioteka, on es parla de l’origen del mot “pessebre” i del Betlem del Príncep. Molt interessant!
http://rbn.jimdo.com/pa%C3%ADs/p/
Tan sols una anècdota…
Hem de desar els pessebres per la candelera… Sabeu que pels americans el dia de la candelera nostre és el seu dia de la marmota?
Segur que per allò de la pel·lícula que hem vist milers de vegades, sobre si treia el cap o l’amagava altre cop al seu cau.
La nostra dita diu: si la candelera riu (fa sol), l’hivern és viu; si la candelera plora (plou) l’hivern és fora.
Així que per pronosticar el temps que farà, mentre uns miren què fa la marmota, uns altres mirem el cel. No sé qui l’encerta més…
Xavi
Moltes gràcies, Xavi.
És molt interessant tot això que expliques. No sé si les tradicions encerten molt o poc el temps que farà però segur que han marcat el dia a dia de molts antepassats nostres (i a nosaltres mateixos).
Aprofito per desitjar-te un bon any, tan si la candelera plora o riu!