El Betlem de Tirisiti d’Alcoi és un espectacle centenari que cal veure.
El Nadal s’acosta i ja comencen a respirar-se les tradicions populars catalanes típiques d’aquestes dates. A tot arreu del territori català es representa el mateix? No, i tenim un munt de tradicions (i paraules) per compartir.
A Alcoi es celebra “El Betlem de Tirisiti“, una tradició de més de 100 anys declarada Bé Inmaterial d’Interés Cultural per la Generalitat Valenciana. Es tracta d’una representació de titelles que barreja elements religiosos com és el naixement de Jesús o els reis mags amb tradicions populars com són els moros i cristians i costums locals alcoians (en la funció es barreja la llengua catalana i la castellana). El protagonista és en Tirisiti, un personatge identificat amb una barretina i que està casat amb na Tereseta. Aquí us deixo una petita mostra de en Tirisiti en acció! Si teniu l’oportunitat de veure’l en acció no us el perdeu, de ben segur que us encantarà!
Quina relació tenen en Tirisiti i na Tereseta amb les teresetes mallorquines?
Desconec si la relació està feta expressament però curiosament “Tereseta” en plural, “teresetes“, és la forma que empren els mallorquins per designar el que els principatins anomenem “titelles“. La primera vegada que ho vaig sentir em va sorprendre però “teresetes” és una forma preciosa de parlar d’aquest tipus de ninots. De fet, a Mallorca es celebra “El Festival Internacional de Teatre de Teresetes”, un esdeveniment que ja ha arribat a la 14a edició i que està fortament arrelat a l’illa. No he pogut confirmar si al País Valencià també es fa servir la forma “tereseta“. Si algú sap a quins territoris de parla catalana també la fan servir, ho podrà compartir?
El Cant de la Sibil·la a Randa.
festimatge.skamot.com
Tornant a les actuacions teatrals nadalenques, hi ha una representació imprescindible i cabdal per la nostra cultura: el Cant de la Sibil·la. Es tracta d’una tradició que té l’origen a l’edat medieval i que s’ha mantingut ben viva a Mallorca i l‘Alguer. Es canta a les Matines de Nadal (el que a altres llocs del territori català s’anomena “Missa del Gall“) i s’anuncia així l’arribada de Jesús i el judici final. És tot un referent i ha estat declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO (el 2010). En els darrers anys s’ha recuperat la tradició al País Valencià i també a Catalunya. Sentir aquest cant posa la pell de gallina. Aquí us deixo un petit vídeo
Si ens allunyem una mica del territori litúrgic ens trobem amb “Els Pastorets“. Tots els principatins que en algun moment de la vida han format part d’algun grup de teatre (com una servidora) coneixen de memòria el text de “Els Pastorets” de Folch i Torres (tot i que també hi ha versions molt famoses com la de Lluís Millà, en la que els protagonistes són en Borrego i en Carquinyoli). Es tracta d’una funció teatral en la que la vida de dos pastorets (en Lluquet i en Rovelló en l’obra de Folch i Torres) es barreja amb el naixement de Jesús i la lluita entre el bé i el mal (representat pels dimonis que volen impedir el naixement). L’origen d’aquesta tradició el trobem al teatre religiós medieval català tot i que en el segle XIX es torna a fer popular i guanya nou impuls. Cada any a milers de teatres del Principat es representa la mateixa història i tots els infants gaudeixen una vegada i una altra amb les divertides peripècies dels dos protagonistes. Si voleu saber on gaudir d’ “Els Pastorets” podeu consultar la web de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya tot i que n’hi ha molts més.
El Jove Calassanç Teatre de Barcelona representa “Els Pastorets” des de fa més de 25 anys.
http://www.jcteatre.cat
Ja ho heu vist: tirisitis, teresetes, sibil·les i pastorets han emocionat diverses generacions de catalanes i catalans. Si descobrim les tradicions que compartim podrem estimar i gaudir cada raconet de la nostra cultura. Per ampliar la informació us recomano aquest enllaç sobre teatre popular. És clar, senzill i educatiu i està destinat a tots els públics. Sabreu superar l’enquesta final que us proposa?
APUNT. Aquesta entrada està dedicada a Xus Sempere @xussem de Vila-real per ser el seguidor @atotallengua número 200. Moltes gràcies! Em fa molta il·lusió que aquest projecte segueixi endavant. I com sempre, si voleu, podeu compartir els vostres coneixements lingüístics i culturals. M’encantarà llegir-vos!
Atotallengua 