Parc Ciutadella, Barcelona

El Parc de la Ciutadella és un dels indrets preferits pels pixapins per passejar sense sortir de Barcelona.

Ara que comença la temporada dels rovellons i que les muntanyes s’ompliran de ciutadans de les capitals a la recerca i captura de bolets, he pensat que era necessari parlar dels pixapins: un terreny apassionant i immens. Tots coneixem paraules per designar, de forma burleta, als pobles del costat i sobretot a les capitals. Els malnoms de vegades estan fonamentats en un fet històric o, simplement, es basen en tòpics purs i durs però sempre tenen un caràcter pejoratiu (però amb un tarannà irònic i graciós).

Jo he nascut a Barcelona i sempre m’han penjat malnoms que, tot i ridiculitzar-nos, són simpàtics i fan una bona descripció del que som o hem estat els habitants de Barcelona.

Pixapins: aquest és un dels més  coneguts. Ens anomenen així perquè quan sortim de casa i ens endinsem als boscos sempre trobem un bon pi per a fer una “pixaradeta” (caldria pensar si ho fem per marcar el territori però això ja seria anar massa enfora!). La micció és més plaent a la soca d’un arbre sempre que tinguem la rereguarda vigilada (bàsicament per no ensenyar el cul).

Vaca menorquina

És molt probable que un barceloní, en veure aquest bucòlic paisatge menorquí, exclami: Què maco!

Camacos: el que més s’identifica amb una servidora. Els barcelonins parlem el subdialecte central barceloní i això fa que les “o” les pronunciem com si fossin “u” i les vocals neutres les obrim fins a dir una “a” ben clara (entre moltes altres característiques). Una de les expressions més utilitzades que gosem dir quan veiem, per exemple, un cérvol és: “Què maco!” Així, doncs, ens hem convertit en “camacos” i “camaques” genuïns.

Fanguers o de Can Fanga:  aquesta denominació és la més històrica (per dir-ho d’alguna manera). Quan s’estava construint l’Eixample a la ciutat comtal i plovia els carrers es convertien en fangars (d’aquí, el malnom). De fet, la primera vegada que es va fer servir aquesta expressió va ser a la  revista satírica  “L’Esquella de la Torratxa” (i curiosament els primers en utilitzar-la van ser barcelonins per referir-se no només als habitants de la capital sinó als de tota Catalunya).

Diuen que hi ha qui també ens anomena “diesels” (dedueixo que pels cotxes que fèiem servir quan anàvem a passar el cap de setmana al poble)  o “camalluents” (aquí sí que em perdo) i suposo que també n’hi ha molts més.

Llonguet palmesà

Un parell de llonguets a la mallorquina

Com que he viscut uns anys a Palma, durant aquests  període de la meva vida també he sigut llongueta (paraula emprada a la Part Forana per a referir-se als habitants de Ciutat): el llonguet és un tipus de pa característic de la capital mallorquina.

Ara ja ho he confessat. He estat fanguera, camaca, pixapins, xava (per la meva manera de pronunciar el català) i llongueta i reconec que ser-ho m’agrada. Ara he començat una nova etapa al País Valencià. Hauré de descobrir quins malnoms lluiré orgullosa a partir d’ara (encara no he trobat quin és el malnom dels valencians de la capital.  Hauré de continuar investigant!)

I a vosaltres com us diuen? Quin és el vostre malnom?

7 responses »

  1. Marce ha dit:

    A Menorca tenim un malnom per cada poble de l’illa. Els més importants són:
    Maó: dolçes (un servidor), Ciutadella: Cabildos, Alaior: guixons, etc. http://catxprueba.blogspot.com.es/2007/09/menorquines-de-pura-cepa-denominacin-de.html

    • atotallengua ha dit:

      A mi em sonava que als de Es Mercadal els anomenaven verros però no tota la resta. Moltes gràcies per compartir-ho!
      Acabo de trobar una gràfica a la pàgina “culturapopularmenorca” on surten els diferents malnoms de cada població menorquina (http://ves.cat/bomA). És interessant veure com a Ferreries es dubta entre “panxes roges” i “panxes grogues”. On deu ser l’origen d’aquesta denominació? Ho cercaré a veure què trobo.
      Una abraçada!

  2. Pere Mateu ha dit:

    Sense voler ser polèmic, no hi ha una denominació millor per a aquest tipus de gentilicis? És que “malnom” em sembla que té una connotació més familiar i personal, i em sembla que no acaba de ser adequat per això que parlam.

  3. atotallengua ha dit:

    Pere, no hi ha cap problema en ser polèmic si la idea és compartir els coneixements. En principi, la paraula malnom designa a aquests tipus de sobrenoms pejoratius de poblacions (tot i que per als malnoms de persones també podríem fer servir àlies o motiu però, en ambdós casos no implica un sentit burlesc ni despectiu). No em ve al cap cap altra paraula però ho miraré, per si de cas. Tu en coneixes alguna altra?
    Besades!

  4. xavi ha dit:

    jau gent!
    jo tenia entès que això dels pixapins era perquè al baixar del vehicle, ràpidament i d’una manera automàtica, es buscava el primer arbre proper per a “descarregar” les hores entaforats a dins…
    Gràcies Mireia per tots aquests coneixements!

    • atotallengua ha dit:

      És una raó molt lògica. Segur que té a veure amb l’espectacle que fem els barcelonins quan sortim del cotxe (un pèl exagerat, això sí, que tampoc som tan pixaners!).
      Mil gràcies per escriure (i els coneixements són de tothom que la idea és compartir les experiències lingüístiques de tots i anar sumant)
      Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s