Herbes mallorquines i misteleta valenciana, agermanades
Diuen que una de les millors maneres de conèixer un país és a través dels seus bars ja que es tracta d’un punt de trobada, d’un lloc d’esbarjo i d’una barra on compartir les begudes més autèntiques i autòctones. Tothom “veu” i “beu” la beguda pròpia com a signe d’identitat i avui us vull proposar fer un petit viatge pels territoris de parla catalana a través dels seus destil·lats (el primer dels milers que en podríem fer…)
Ara que tot just hem celebrat sant Joan, toca parlar de la ratafia. Diuen que les herbes i les nous verdes s’han de collir al voltant d’aquesta data (la mateixa nit de sant Joan) ja que és quan les plantes es troben en el seu punt òptim. Es fa ratafia a Catalunya, Menorca, Aragó i també a Itàlia, França, Suïssa, Polònia… A mode de curiositat, Mossèn Jacint Verdaguer parla de la llegenda de l’origen del nom “ratafia” (RATA FIAT, en llatí), en referència a un pacte entre tres bisbes catalans. Si voleu conèixer a fons el món d’aquesta beguda, podeu llegir aquest article de l’enòleg Màrius Fuertes a la revista “Cupatges“.
I passem de degustar ratafia a ensumar herbes. A Mallorca n’hi ha de tres varietats: seques, mesclades i dolces (en funció de l’anís que s’ha fet servir en la seva elaboració) i diuen que les receptes més tradicionals i secretes contenen fins a 45 espècies vegetals diferents. N’hi ha que les prenen amb una mica de llimona exprimida, un gust més suau però igual de perillós pel que fa a la graduació alcohòlica. A Selva, Mallorca, celebren cada any la Fira de les Herbes i a la plaça s’hi construeix un alambí on s’hi destil·la murta. És una fira que paga la pena visitar!
A Eivissa també tenen les seves herbes, les “herbes eivissenques”, d’un gust totalment diferent a les de l’illa més gran, amb molt sabor de frígola. Per cert, es diu que va ser a Formentera on va nèixer la primera indústria de begudes espirituoses pitiüses.
Si continuem el viatge, al País Valencià també es fan herbes, com les de les Serra de Mariola, on el licor base és la cassalla. Precisament el passat 10 de juny es va celebrar al poble d’Agres (el Comptat) la primera fira de plantes aromàtiques i d’herberet (“herbero“). La gràcia és que les plantes de cada territori traspassen el seu gust al licor i cada beguda agafa el sabor del paratge on s’ha elaborat.
Sou de rebentats o més aviat de cigalons?
Les culpables del bon gust dels licors
El fet de barrejar cafè calent amb un licor diuen que té l’origen als molls de Barcelona i que ha traspassat les fronteres lingüístiques. Cada comunitat ho anomena a la seva manera: cigaló, perfumat, rebentat… Hi ha moltes formes de fer-lo i no existeix la recepta perfecta: molt carregat o poc, amb el destil·lat calent o fred, amb el gra de cafè a dins… Si us interessa aquest tema, no us podeu perdre un article de Jaume Fàbrega als blocs de Vilaweb, és interessantíssim!
Si mai heu anat a Felanitx, us aconsello passar per Can Moix: un bar acollidor com els d’abans, d’aspecte modernista. Allà va ser on, als pocs dies de trepitjar l’illa, vaig endinsar-me en el món de la rasca felanitxera. Que què és? Ho haureu de descobrir vosaltres mateixos! I ens deixem el burret, el moscat, el licor de tomaní, el gin menorquí, la misteleta, el moscatell, les aromes de Montserrat o de la Segarra, el palo, la pomada, la mamadeta i un llarg etcètera que fa que un altre dia us proposi una nova ruta pels sabors més catalans.
Per cert, quin destil·lat és el que més t’identifica? Amb quin et quedes?
Atotallengua 