Un berenar a punt de trencar una bonica història d'amor

Un berenar a punt de trencar una bonica història d’amor

Si una mallorquina us convidés a berenar a ca seva, a quina hora us hi presentaríeu?

Molts principatins i valencians hi anirien a mitja tarda, a mitja vesprada. I precisament això és el que va fer el meu amic Miquel. Va conèixer un mallorquina un dissabte a les festes majors de Lloseta. Va ser un amor a primera vista,  una forta atracció que van decidir resoldre ràpidament. Però ella havia de marxar i el va citar per berenar el mateix diumenge a Palma. Li va donar la seva adreça i es van acomiadar amb una profunda besada.

En Miquel va passar-se tot el matí nerviós, pensant que unes hores després triomfaria amb na Joana. Cada minut se li va fer etern fins que a les 6 en punt, pentinat, perfumat i dutxat, estava plantat davant de la porta de na Joana.  Ningú va respondre. Va picar i picar però allà no hi havia ningú.

Desesperançat, se’n va anar a fer un tomb pel centre, pel Born,  i coses de la vida, se la va trobar amb unes amigues. Sorprenentment, ella li va girar la cara. En Miquel,  enfadat, s’hi va atansar i li amollà:  “No tan sols em deixes plantat sinó que a sobre m’ignores!”.

– Que jo t’he deixat a tu? T’he esperat tot el matí i ni tan sols m’has cridat per dir que no vindries?

– Què… què?

El que a priori semblava un bonic amor d’estiu va estar a punt d’acabar-se abans de començar. Sort que van descobrir que tot havia estat un malentès!  Ell va descobrir que les mallorquines berenen 3 vegades al dia (quan es desperten, a mig matí i a mitja tarda) i que els principatins, tan sols una (a mitja tarda). Al dematí, en canvi, esmorzen dues vegades (a casa i a la feina).

Si na Joana no fos llosetina i fos marinera (de Marines, al Camp de Túria), en Miquel hagués encertat a la primera ja que allà, quan et lleves, desdejunes. A mig matí, esmorzes. I a mitja vesprada, berenes.

Ara ja ho sabeu. Si heu de trobar el vostre amor d’estiu que no sigui la llengua la que us separi sinó tot el contrari. Ah! I no oblideu portar la xocolata amb xurros i el suc de taronja (valenciana o de Sóller, vosaltres decidiu).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s