La festa de Sant Antoni s’ha de viure, al menys, una vegada a la vida.
S’acosta el 17 de gener i Mallorca es preparara per celebrar una de les festes més tradicionals i populars: Sant Antoni. Es tracta de les festivitat del sant més famós de la Setmana dels barbuts -amb permís de Sant Pau ermità (15 de gener) i Sant Maür (18 de gener)-. Des de sempre, a casa ja coneixíem la festivitat de Sant Antoni Abat , també conegut com “el dels porquets o dels ases”, patró de la pagesia, i el relacionava amb els tres tombs i les beneïdes d’animals. Ara bé, després de viure un Sant Antoni a Mallorca, la festa entra en un altre nivell.
Sa Pobla és un dels indrets on més es celebra aquest dia. La revetlla del dia gran, el poble s’omple de foguerons (tradicionalment, els nins i nines anaven fins a la finca de Sa Llebre a cercar la llenya de les fogueres de la parròquia i de l’ajuntament, una tradició que encara es manté ben viva) que s’encendran després del ball dels caparrots, del dimoni i de Sant Antoni (és una escenificació de la lluita entre el bé i el mal en la que guanya el sant barbut).
Les espinagades, un gust especial per Sant Antoni. Imatge: bojosperlacuina.com Voleu la recepta?
A poc a poc, el poble s’omple de gloses, ximbombes, xeremies i olor de bon menjar torrat: botifarrons, llonganisses i xulles. Per cert, les llonganisses mallorquines són de color vermell (i es podria dir que tenen gust de sobrassada) i pel que fa a la xulla, es tracta de cansalada fresca (molts valencians anomenen xulla a les costelles de xai). I què m’en dieu de les espinagades ben coentes? Són unes panades farcides d’espinacs (i verdures en general) i anguiles. També hi ha l’opció de tastar-ne de col i llom i si s’acompanyen d’un vinet o unes bones herbes, l’experiència és memorable!
Durant tota la nit, els poblans (i tots els que es sumen a la festa) ballen jotes i boleros al voltant dels foguerons, toquen la ximbomba i canten gloses cada vegada més coentes… Una nit llarga que culmina l’endemà amb les tradicionals beneïdes d’animals i a desfilada de carrosses i comparses.
A banda de Sa Pobla, el Sant Antoni és ben viu a altres poblacions mallorquines com ara Muro, Manacor o Artà i ja fa 20 anys que ha arribat al barri de Gràcia de Barcelona. Barcelonins, el darrer cap de setmana de gener teniu una cita amb la festa més mallorquina!
Tothom comparteix el fogueró per torrar xulles, botifarró, llonganissa i el que calgui.
Tornant a l’illa de la calma, si Sant Antoni té l’esperit de la pagesia i la part forana, la capital celebra la festa de Sant Sebastià, el seu patró. Ciutat s’omple de foguerons i tothom surt de casa amb la senalla plena de tot. I si dic de tot, és de tot. Puc assegurar-vos que he vist torrades vegetarianes (gent que cremava albergínies, cebes i xampinyons) i també hi ha qui s’anima a torrar gambes (davant la mirada atònita dels companys accidentals de graella, que veuen desesperats com la llonganissa i la xulla agafa les aromes a mar). Cada plaça s’omple d’escenaris amb música en viu però he de remarcar que, els darrers anys, la música popular i pròpia s’ha vist desbancada per grups forans de moda. Una llàstima!
Encara no he viscut cap Sant Antoni al País Valencià. Diuen que les fogueres hi són molt presents especialment a Canals (on en construeixen una de més de 18 metres). També m’han explicat que a les comarques dels Ports de Morella, uns dimonis molt especials, els botargues, es converteixen en els autèntics reis de la festa. Si algun valencià ens pot fer cinc cèntims de les festes de Sant Antoni, li estaré molt agraïda! Mentrestant, us deixo aquest enllaç: festes.org
Sant Antoni no seria el mateix sense el dimonis.
No podeu perdre l’oportunitat de viure, al menys una vegada a la vida, un Sant Antoni autèntic. Visca Sant Antoni! (poseu-hi la tonada de glosa):
“Sant Antoni i el dimoni,
jugaven a trenta-u.
El dimoni va fer trenta,
Sant Antoni trenta-u.
Sant Antoni, treeenta-u.
Ai, trenta-u.”
Atotallengua 
hola família,
És referent a la setmana dels barbuts.
– Quan vénen els tres barbuts, Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abat, vénen els freds cascarruts.
Tenim clars sant Antoni, sant Pau.. però i el tercer?
Aquí l’escriviu com a Maür… però no tinc clar com s’escriu ja que he trobat “Maure”, “Maur”, sense dièresi…
A la viquipèdia ens el defineix com: Sant Maur abat –o Maure o Maür o Mur; del llatí Maurus– (Itàlia, s. VI), va ésser el primer i principal deixeble de sant Benet de Núrsia.
Algú coneix com se l’anomena al seu poble o zona?
Alguna tradició relacionada amb aquest sant?
gràcies!
xavi
Bon dia Xavi,
Si et sóc sincera, no conec massa la vida i miracles de Sant Maure (diuen que prové de Consenza, al sud d’Itàlia i que un dels deus grans prodigis va ser salvar a Sant Plàcid de morir ofegat i caminar damunt d’aigua). Ara bé, buscant i rebuscant, encara m’han sortit més sants barbuts protagonistes d’aquesta setmana: Sant Hilari (13 de gener), Sant Fructuós (21 de gener) i Sant Vicenç (22 de gener). Hem d’anar alerta i no posar a la llista a Sant Sebastià, ja que aquest no destacava precisament per la barba…
Diu la tradició que aquesta setmana és la més freda de l’any i per això hi ha un munt de refranys que fan referència als constipats. Us en deixo uns quants!
Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni.
La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts.
Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans.
Moltes gràcies pel teu comentari i abriga’t, que mai se sap!
Visca Sant Antoni!
[…] majoria absoluta es va reservar la fam per a la gran torrada posterior amb xulles valencianes (que es tracta de carn de corder i no pas cansalada), botifarres […]