Volem pa amb oli!

Aquesta és la pinta que fan els pa amb olis a Mallorca. Boníssims!

“Volem pa amb oli” és una cançó tradicional catalana que ha estat versionada per diferents grups com ara “Esquirols”, “La Trinca”, “La Cobla Catalana dels Sons Essencials”, Marcel Casellas o fins i tot “Peret” (hi ha qui pensa que aquesta darrera versió és una burla).  És un crit senzill i revolucionari que té un profund significat més enllà de les notes musicals. En època franquista era una manera encoberta de reclamar la llibertat, ha estat un símbol de rebel·lió, de contestació no formal, una crida a la mobilització, una  amenaça festiva…

Un bon raig d’oli verge d’oliva… Un plaer extrem!

La tornada és aquesta:

“Volem pa amb oli,

pa amb oli volem.

Volem pa amb oli,

pa amb oli volem.

Volem pa amb oli,

Pa amb oli volem.

Si no ens el donen, si no els el donen,

ens el prendrem!”

El final té diverses version: “ens el prendrem (la versió dels “Esquirols”),  en demanem (“La trinca”),  no callarem (“la Cobla Catalana dels Sons Essencials” i “Peret”) o simplement repetint el “volem pa amb oli, pa amb oli volem“.

De fet, Esquirols van fer una segona versió molt més explícita “Volem més pa amb oli” on narren la història d’aquesta expressió i fins i tot canten la tornada en llatí. Aquí teniu l’inici.

És aquesta botifarra, segons els Esquirols, la que els catalans regalàvem als exèrcits romans? Quin plaer de rebel·lió!

“Si repasseu la història
ben clar comprovareu
que demanar pa amb oli
és més vell que anar peu.
Temps era temps cantàvem,
cantàvem xics i grans,
tot fent la botifarra
als exèrcits romans.

Omnes volumus
Oleum et panem (ter)
et si non dabunt, et si non dabunt
robatorem!”

Ara bé, portant el tema lingüístic a la gastronomia, sabíeu que al Principat diem “pa amb tomàquet” al que a les Illes Balears diuen “pa amb oli“? Els principatins obviem l’oli mentre que els balears es mengen, lingüísticament parlant, la tomàtiga. D’aquesta manera han nascut les “pambolieries“, locals especialitzats en aquests plat tan autòcton i saborós (però que no estan recollides ni en el DIEC ni en el DCVB).

Tomàquet, tomàtiga, tomàtic, tomata, tomacó o domàtiga, una part imprescindible del pa amb oli

Tots sabem que el tomàquet té l’origen a Amèrica i que va arribar a la Península al segle XVI. De fet, no es va afegir a l’autòcton “pa amb oli” fins uns segles més tard. Diuen que la invenció és pròpia del món pagès, quan els camperols refregaven el tomàquet en el pa per fer-lo més tou (i poder aprofitar-lo gustosament quan ja era dur). Però si deixem el tomàquet a banda, qui es pot resistir a les delícies del pa amb vi i sucre, del pa amb oli i sal, del pa amb oli i xocolata o codonyat, pa amb mel i nous, pa amb llard i sucre, pa amb tel de mel i llet, pa amb all i raïm…  Si voleu veure totes aquestes receptes, podeu consultar-les a l’Institut català de la Cuina.

En aquest cas, les tradicions culinàries i musicals es combinen en el “pa amb oli“. Una combinació de notes i sabors senzilla però amb una gran càrrega de catalanitat.  Us ve de gust un bon “pa amb oli” a ritme de rumba?

Escolteu aquest versió del “Volem Pa amb Oli” de La Cobla Catalana dels Sons Essencials. Impressionant!