Quan és temps de collir castanyes…

Quin infant no es prepara per a celebrar la castanyada com toca?
Imatge i article sobre la castanyada: http://meteosag.blogspot.com.es/2010/10/la-castanyada.html

Quan comença el fred i els carrers s’omplen de bufandes i d’olor de castanyes i moniatos torrats, la nostàlgia em retorna a l’escola, quan celebràvem la castanyada, fèiem panellets immenjables i pintàvem dibuixos de la Pilarín Bayés.  I les cançons! Qui no coneix “En Marrameu” de Xesco Boix?

Aquesta cançó em porta directament al primer Tots Sants que passava a Mallorca, quan una amiga em va demanar si podia vigilar-li la filla 10 minuts.

-És molt tímida però ja veuràs. Quan t’agafi confiança, no callarà!- em va dir sa mare.

De tímida n’era molt, la nina! No obria la boca per a res.

-Ja heu fet panellets a l’escola?

Silenci.

– Quin panellet t’agrada més?

Silenci. Va moure el dit per rascar-se el nas.

Així que una servidora va provar amb la cançó que mai falla amb els nens: “El Marrameu”.

-“Marrameu torra castanyes, a la voreta del foc,

Ja n’hi peta una als morros, ja tenim marrameu mort!”

Silenci.

Què m’estava passant! Jo que tenia un passat de monitora i molta traça amb els infants. Si em sabia cinquanta mil  cançons d’esplai! Acabaria passant-s’ho bé amb mi sí o sí. Així que, al mig del bar, vaig començar a cantar-li “La castanyera“:

“Quan és temps de collir castanyes, la castanyera, la castanyera…”

Silenci. Un petit somriure.

Ja la tenia! Un petit esforç i me la guanyaria. Vaig posar-me dreta i vaig començar el meu espectacle coreogràfic:

“La camisa li va petita, la faldilla li fa campana, les sabates li fan cloc cloc, i en ballar sempre gira així!”

Estava tan emocionada amb la cançó que no em vaig adonar que la gent del local em mirava i que la mare de la nina silenciosa ja havia tornat. Va ser en aquest precís instant que va pronunciar les seves primeres paraules:

-Mama, què li passa?

Una amiga valenciana em preguntava quina pinta tenien els panellets: aquí teniu els més clàssics de pinyons.
Imatge: http://www.pastisseriairis.com

Aquella tarda vaig descobrir que a Mallorca l’estrella de Tots Sants són els rosaris ensucrats. Es tracta d’uns collarets fets amb caramels i també amb petits panellets d’ametlla o altra fruita seca (que antigament es deien panets de morts) en el que destaca la patena, una peça dolça més grossa feta de carabassa o de xocolata. Els padrins el regalen als seus fillols i aquests el llueixen tot el dia fins que acaben menjant-se’l senceret (un rosari que em recorda molt al que, al Principat, els padrins regalen amb la palma i el palmó el Diumenge de Rams). I parlant de padrins, sabíeu que a Gandesa, Terra Alta, el dia de Tots Sants, els padrins regalen als fillols el “panilló” (un panet acompanyat d’embotits, fruita, vi i aigua i panellets)?.

Si voleu més informació, no us perdeu aquest reportatge dels rosaris de Tots Sants emès per Televisió de Mallorca

Crues o torrades, les castanyes sempre són un plaer (sense punxes, és clar!)
imatges: http://meteosag.blogspot.com.es/2010/10/la-castanyada.html

Tornant a les Illes Balears, també es mengen bunyols de Tots Sants (molt similars als de la revetlla de les Verges, la celebració de la nit del 20 d’octubre en la que els al·lots festegen les al·lotes fadrines, cantant cançons i degustant bunyols i vi dolç).  Diuen que a Eivissa, enlloc de celebrar castanyades celebren pinyonades (però no n’estic segura del tot. Si algú coneix aquesta tradició, la pot compartir?)

Ja han passat molts anys d’aquell dia però cada any,  quan sento l’olor de castanyes em ve al cap la cançó d’en “Marrameu” i “La castanyera”. I somric nostàlgica pensant  en aquesta festa tan nostra i tan especial que a poc a poc es va desdibuixant per l’arribada d’altres celebracions importades. Aquí us deixo la banda sonora de les meves castanyades!

Marrameu, Xesco Boix

La castanyera