Tv3 ha creat programes que ja formen part de la nostra història

Tv3 ha creat programes (i evidentment, títols) que ja formen part de la nostra història

Després de mirar amb lupa els noms dels programes d’IB3TV i Canal9, toca el torn a TV3. He de reconèixer que després de cercar i cercar m’he marejat de tants espais que he trobat, però intentaré parlar dels que tenen els noms més significatius.

Com era d’esperar, a TVC també es juga amb els títols que inclouen la paraula “Catalunya“. Així, trobem “El paisatge favorit de Catalunya“, “Dolça Catalunya” (fent referència al poema “L’Emigrant” de Verdaguer), “Bon dia Catalunya“, “Història de Catalunya” (amb en Dragui, us en recordeu?), “Catalunya des de l’aire“, “Catalunya des del mar” (i una altra versió anomenada “Els Pirineus des de l’aire”). Com a la resta d’autonòmiques que hem vist, els informatius mantenen el nom en totes les edicions “TN” i l’espai “El temps” és un dels punts forts de la graella.

Fins aquí tot és més o menys igual. Però TV3 (també el canal 33 i la resta de canals de TVC) té singularitats que paga la pena  destacar. Si Canal 9 s’inventava un territori imaginari a “Gormandia“, a la televisió del Principat trobem “Polònia” (que res a veure té amb els polonesos i el seu país real), “Crackòvia“, “Barçòvia“, “Ventdelplà“, “Estació d’enllaç” i “Gran Nord“. Tots aquests espais existeixen a l’imaginari dels teleespectadors però són fruit de la inventiva catalana.

D'un "no em ratllis!" es va passar a un "No em taladris!" . Com s'hagués anomenat la tercera part?

D’un “No em ratllis!” es va passar a un “No em taladris!” . Com s’hagués anomenat la tercera part?

També hi ha noms totalment descriptius que deixen poc espai per a la sorpresa com ara “Aplecs i ballades“, “Fonaments de la fe” o “Tres senyores i un senyor“. Una altra tendència ha estat posar títols que interpel·lin directament a l’espectador, imagino que per transmetre sensació de proximitat. Uns exemples?  “I això… per què?“, “Com va la vida?“, “De què va?“,  “Silenci?“, “Alguna pregunta més (APM)?” “I ara què, Xènia?“. L’opció d’emprar exclamacions també funciona ja que ha originat títols amb l’estil de “No passa res!“, “Fes t’ho mirar!“, “T’he vist!”, “No em ratllis!” i “No em taladris!” (un premi per qui ha creat aquesta última versió).

Per cert, què us semblen els títols que fan servir frases fetes populars? TV3 ha triat “Qui corre, vola“, “Si l’encerto l’endevino” i “Amb l’aigua al coll“.

Potser l'estètica del capità enciam no era molt moderna però va aconseguir que "els petits canvis fossin poderosos".

Potser l’estètica del capità enciam no era molt moderna però va aconseguir que “els petits canvis fossin poderosos“.

Hem de reconèixer que posar noms ideals per a cervellets d’avantguarda (o no) transmet modernitat. Si no és així, no m’explico títols com “Loops!“, “Xoof!“, “Aleph“, “Sputnik“, “Thalassa” o “Ikonoscopi“. També hi ha l’opció d’anar més enllà i entrar en el terreny més intel·lectual i posar el nom directament en llatí: “In memoriam” i “In situ“. Els principatins som o no som “culturetes”? El que sí que som és “caçadors”. Així, tenim programes com “Caçadors de bolets“, “Caçadors de paraules” i, per als més petits, “Caçadors de dracs“.

Val a dir que en el terreny gastronòmic no s’han escalfat massa el cap i s’ha optat per opcions clàssiques com el mític “Bona cuina“, “Cuines”, ” La cuina de l’Isma” o ” Cuina bé amb l’Isma“. Això sí, un 10 pel meravellós “Karakia“, una barreja de cuina i cultura internacional.

Ha arribat el torn als noms originals. Així trobem el “Sense títol” (i totes les segones i terceres parts poc innovadores com ara “Sense títol 2“, “Sense títol s/n” i “Sense títol, sense vacances“). Una altra opció ha estat posar “Divendres” a un programa diari o emprar noms amb referències mafioses i i italianes com és el cas de “La cosa nostra” o “Porca misèria“.

Filiprim va marcar tots els espectadors i, sobretot, el bigoti del senyor Bachs. Era real o fals? Si voleu fer memòria, cliqueu aquí.

Filiprim va marcar tots els espectadors i, sobretot, el bigoti del senyor Bachs. Era real o fals? Si voleu fer memòria, cliqueu aquí.

Sigui com sigui, TVC ha creat noms i espais que ja formen part de la graella mental de molts de nosaltres. Una ovació per “Avisa’ns quan arribi el 2000“, “El capità enciam“, “Persones humanes“, “Oliana Molls“, “Judes Xanguet i les maniquins“, “Tot per l’audiència“, “Tres pics i repicó“, “El joc del segle” (al final algú va entendre com s’hi jugava?), “Poble Nou“, “Betes i films“, “Vostè jutja“, “Oh! Europa” i “Filiprim“.

Si voleu posar a prova els vostres coneixements dels programes de TVC, us recomano que entreu en aquest enllaç. Us divertireu!  Per cert, trobeu a faltar algun programa dels mítics?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s