Fot-li fort! 2a part

Els informatius són la marca de les televisions autonòmiques. Per això, totes mantenen un títol genèric per a les diverses edicions.

Si la setmana passada analitzava els millors títols de programes d’IB3TV, aquesta setmana li tocat el torn a Canal 9.

Cal dir que hi ha algunes fórmules que es repeteixen a totes les televisions com ara el “Cine de l’oest” o el “Cine sense pausa” (que segur que té a veure amb els programes i pel·lícules comprats a través de la FORTA), però la televisió valenciana destaca per certes peculiaritats. És evident que els espais informatius també mantenen el nom genèric com és el cas de “L’Oratge” (paraula que m’encanta fins i tot més que “El Temps” de Tv3 o IB3) o Notícies 9 (NT9 en les successives edicions al llarg del dia).

Per cert, ara que ha sortit el 9, un recurs molt simpàtic és fer títols que incloguin el número estrella marca de la casa. Així obtenim el “Notícies 9“, “Nou esport“, “Golf Nou“, “Nous pioners” i un musical “En clau de nou“.

Una altra tècnica ha consistit en les repeticions de la mateixa paraula: “Matí, matí“, “Calor, calor“, “Canta, canta” i fins i tot un agosarat “Paco, Paco, Paco” (presentat pel mític Paco Nadal i que potser podria ser la gènesi del fantàstic vídeo de na Beyoncé cantant i ballant en mallot la cançó de l’Encarnita Polo).

Però continuem. De la mateixa manera que en altres cadenes autonòmiques, s’emeten títols i formats televisius que han funcionat a nivell estatal com ara “Valencians pel món“, “Comunitat Valenciana des de l’aire” i “Trau la llengua“.

Conèixer el món a través dels ulls d’un compatriota ha funcionat en totes les graelles. Voleu veure els programes?

Si em permeteu fer psicologia barata (ja demano disculpes per avançat), es pot deduir com són els valencians a través dels seus programes. Podríem dir que  són molt educats (“Bon dia, bonica”,“Bon dia Comunitat Valenciana” i “Moltes gràcies“), amants (o no) de les seves poblacions (“Poble per poble” o “El poble del costat“),  que els encanten les celebracions i la música (“De festa en festa“, “Cor de festa“, “Sona la banda“) i que són sincers i oberts (“Cantem de cor“, “De bat a bat“). Però repeteixo que això ja és filar massa prim i entra en el terreny de la inventiva.

“El poble del costat” és un programa d’èxit en el que es coneix de manera entretinguda les tradicions i les picabaralles dels pobles d’arreu del territori. Tot un encert!

Però he trobat títols dels que es pot aprendre història del País Valencià, al marge del format dels seus programes. Per exemple “Socarrats” (un format d’esquetxos que podria relacionar-se amb la denominació dels habitants de Xàtiva després de ser cremada per Felip V o bé simplement fa referència a la ceràmica tan típica de les terres valencianes). També tenim el popular “Calle vostè, parle vostè“, un programa de debats que feia referència a les paraules que es pronuncien des de temps immemorials, cada dijous, a la porta dels apòstols de la Seu de València per part del Tribunal de les Aigües.

M’agradaria citar els noms més imaginatius sorgits de jugar amb les les paraules (“Sambòrik“, “Telexut“)  o frases fetes (“Tal com Show” (la paraula “xou” directament en anglès), “Alababalà“) . També s’han inventat títols que ja formen part de l’imaginari col·lectiu de molts espectadors com ara “Gormandia” o “Benifotrem“, “Babaclub” o “Guamipi” (en aquest cas, dedueixo que el nom ve del de d’aplegar els sons castellans que fan els gossos “guau”, els gats “miau” i els pardals “pio”. En valencià hauria de ser una cosa semblant al “Bup-meu-piu”).

No podia acabar sense fer referència a l’insuperable concurs “A guanyar diners, on estan on estan…”. Què hauria estat

Amb “Trau la llengua” es descobreixen els diferents parlars de tot el territori valencià. Interessant, divertit i, sobretot, molt útil.

d’una televisió autonòmica sense un programa de l’estil T5 amb xiques en biquini i paelles russes que repartien premis? “El show de Joan Monleon” va marcar tendència. Més endavant, en un altre gènere, “Tómbola” s’encarregaria de traslladar a les televisions estatals la genialitat dels programes d’entrevistes de personatges del cor. Potser en aquell temps ja agradava als mateixos que avui en dia són admiradors de “Gandia Shore“, programa que, sorprenentment, s’emet per la MTV.

Sé que m’he deixat infinitat de títols però, quins programes creieu que hi falten?