Fot-li fort! 1a part

Els programes de TV poden tenir noms amb estrella… o estrellats!

Fa uns dies parlava dels noms absurds que tenien els serveis de lloguer de bicicletes i avui li ha tocat el torn a l’estimada televisió. Ahir, mirant un nou programa que s’estrenava en motiu de la nova temporada 2013, vaig pensar en els títols (de vegades escaients, de vegades absurds) que posen als continguts televisius (he de reconèixer que una servidora ha treballat molt anys dins d’aquest sector i potser també tinc una mica de culpa). Heu pensat mai qui és el geni que escull els noms dels programes de TV catalans? Alguns destaquen per ser molt evidents (com els informatius) i d’altres ho fan per ser massa imaginatius (sabríeu reconèixer la temàtica d’un programa anomenat “Transparències“?). Una part d’aquests ja formen part dels nostres records però n’hi ha que han passat per la graella televisiva sense deixar ni rastre de la seva existència.  Avui ens centrarem en IB3TV, la televisió autonòmica balear, però durant les properes setmanes repassarem les televisions de l’àmbit lingüístic català. No feu zàping!

Comencem amb les noms dels espais senzills i clars: “Cinema de l’oest”, “Cinema sense interrupcions”, “El Temps“, “Eucaristia“, “IB3 Notícies“, “Fires i Mercats“, “Parlament“, “La Bona Cuina de Paquita Tomás“, “Futbol de ca nostra“… Però una graella tan evident és una mica avorrida. No passeu pena, que a IB3 hi ha noms imaginatius per donar i per vendre!

Què us sembla la nissaga dels “Quina…”? Tant és que es tracti d’un programa de crònica social o de varietats musicals més o menys casposes. Imagino que “Quin estiu!” i “Quina tardor!” seguia la línia de “Corazón de…” de TVE però  “Quina nit” no tenia res  a veure i, sota aquest nom, va omplir de varietats les nits dels caps de setmana durant molts mesos.

Hi ha espais amb noms clars i senzill. Aquest és el logotip del “Cinema de l’oest” a IB3TV.

Una fórmula amb un cert èxit són els títols que juguen amb la paraula “Balears“, i d’aquests n’hi ha molts:  “971 Balears“, “Balears de de l’Aire“, “Bon Dia Balears“, “Made in Balears“,  “Balears pel Món“, “Balears Salvatge“, “Baleartnostrum“, “Balears Directe“. També hi ha l’opció de substituir el mot balears per el d'”Illencs”.

L’altra variant típica és : l’Això és…  Es pot utilitzar si es tracta d’un programa gastronòmic (“Això és mel“), de pífies televisives (“Això és tot“) o d’actualitat literària (“Això no és Islàndia“). La gràcia és utilitzar un “Això és“… o no!

També hi ha títols que juguen a despistar l’espectador. És el cas de “Tiramisú“. Anava de llengua o de gastronomia? “Transparències” era un programa d’entrevistes o un espai eròtic?. I “Una micona més”… de què?

Hi ha altres opcions originals més o menys encriptades com ara “Fum, fum, fum” (de contingut nadalenc), “El Món d’en Guai” (infantil) o “Herbes Màgiques” (de remeis casolans). I què m’en dieu de preguntar a l’espectador el que sigui? (“Anam a sa platja?“, “Ho pots fer?“)

També es pot triar mots curts i sonors com ara “Pares“, “Reporters“, “Babilònia“, “Golèmica“…O es es pot tirar pels que requereixen d’una certa imaginació per part de l’espectador com ara el “4-4-2”  (crítica futbolística) i  “Un segle de pinyol vermell” (crònica social, històrica i sentimental del segle XX).

“Uep! Com anam?“, un programa d’IB3TV que triomfa pels seu contingut agrícola i que, a més a més, té un títol que fa gràcia.

Podria fer una llista eterna amb títols de programes d’aquesta casa però permeteu-me que lliurem els premis dels millors entre els millors.

Els nominats a la categoria “tinc el millor nom perquè sóc autòcton i marco la meva balearitat” són: “Uep! Com anam?” (espai sobre el camp), “Tira tira” (d’excursions), “Ja hi som tots” (magazín) i “Au idò!” (programa d’humor).

I el guanyador a millor nom és: “DA-LI GAS!” (no és broma, aquest és un nom real d’un programa sobre el món del motor)

Davant d’aquests opcions de la televisió autonòmica proposo nous noms com :”Vine aquí que te rebentaré!” (un possible espai de lluita lliure), “Fora corda” (per un programa d’escalada), “Qui barata, es cap es grata” (per a tendències en perruqueria”) o “Quin oi” (per a parlar d’alguns polítics). Amb aquesta trajectòria, el famós “Vaig fort” (el  “Brave Heart a la mallorquina) no anava tan desencaminat!