
El variat és la tapa de les tapes. Qui no ha tastat el gust de l’ensalada russa amb la salsa de les pilotes? Impressionant!
La història que us explicaré avui no m’ha passat a mi (tot i que amb el meu currículum em podria haver succeït sense problemes). El protagonista és un mallorquí que va anar a Barcelona amb uns amics de la ciutat comtal. Era mig matí i van entrar a un bar amb la intenció de picar una mica. Tots van anar demanant el que volien: unes braves, un entrepà de pernil, un de formatge un altre de sobrassada… I li va tocar el torn del nostre manacorí:
-Un variat per jo!
-Un variat? De què?- va contestar-li el jove cambrer.
-Un poc de tot, del que tinguis ja em va bé- va respondre el nostre amic.
El cambrer va prendre nota i va marxar. Fins aquí, tot correcte. La sorpresa va arribar quan tothom va rebre el que havia demanat menys el protagonista de la història que va descobrir com el cambrer li havia fet un entrepà que duia tonyina, pernil salat, pernil dolç, calamars arrebossats, anxoves i formatge. Això sí, amb el pa ben fregat amb tomàquet.
El nostre mallorquí mirava al·lucinat el monstre que tenia al davant sense acabar-s’ho de creure. Havia de reconèixer que realment era molt variat però no tenia res a veure amb el que ell havia demanat. Que a Barcelona no saben el que és un variat?

Aquest és un variat d’una local mític de Palma. Algú el reconeix? És difícil però no impossible! (l’ensalada russa és al fons)
Doncs molts barcelonins, no. Per a un illenc, el variat és la reina de les tapes i consisteix en posar en el mateix plat totes les racions que hi hagi al bar (o en tot cas, una selecció). Hi posen l’ensalada russa (és la base de tota la muntanya gastronòmica), el pica-pica (una meravella de sèpia amb ceba i tomàquet), el frit (de marisc o de matances), les croquetes, els xampinyons, les pilotes amb salsa, els bunyols de bacallà, la coliflor o colflori arrebossada, tripes, truita de patates i un llarg etcètera. La gràcia és posar-hi moltes tapes, barrejant les diferents salses amb la maionesa de l’ensalada russa a la mateixa cassoleta.
He de confessar que qui tasta un variat descobreix un abans i un després en el món de les tapes. Ara ja ho sabeu, si un mallorquí us demana un variat, per favor, no li canvieu aquesta delícia per un entrepà molt complert i original però de dubtosa reputació!
Pot ser d‘un bar molt menut q baixaves unes escaletes… q estava a la Rambla d Palma. Recordes quin?? Eixe que quan vàrem eixir se‘ns posà a ploure i fins i tot ens pedregà….
No recorde l nom….. Però si ho encerte guanye alguna cosa???
Sí…. Tens una memòria! L’has encertat! En aquest variat mai posen frit, ni fetge, ni llengua amb tàperes però és absolutament deliciós! Mari,has guanyat un variat benaguasiler de premi!
M’encantes! I m’encanta aquesta pàgina, sempre plena de paraules i de curiositats. Ànim i endavant!
Tu sí que m’encantes i m’enamores, Marga! Espero que tot et vagi molt bé… I seguim en contacte, ja sigui per aquí o d’una manera menys virtual. Una aferradeta!
Bodega Rambla! No hi he entrat mai…
Sí! Premi!!! I això de que no hi has entrat mai no m’ho crec…
Una abraçada!