De Maries i ases… a totes les cases!

Una Maria més de les moltes que hi ha a les cases

Avui és 12 de setembre.  Fa just 6 anys, tal dia com avui, em va passar una situació curiosa relacionada amb la nostra cultura.

El meu nom és Mireia,  “Maria” en provençal, i com que a la família hi havia moltes Maries (i totes celebraven el sant el 15 d’agost, el dia de l’Assumpció) els meus pares van decidir celebrar el meu sant el 12 de setembre, coincidint amb “el dolç nom de Maria”. Fins aquí, cap problema.

Tal dia com avui de fa 6 anys jo era a Benaguasil, Camp de Túria, i feia molt poc temps que “havia descobert” el poble. Encara no coneixia a molta gent però tothom, en veure’m, em felicitava. Jo no recordava haver-los explicat la “batalleta” familiar dels noms però em va fer il·lusió que els amics recordessin la data i em vaig sentir excepcionalment acollida.

No vaig donar més importància a aquesta situació fins el següent 15 d’agost. Jo era a Esporles, Tramuntana,  i com que de Josep, Peres, Maries i ases n’hi ha a totes les cases, vaig dedicar-me a felicitar a totes les Maries i derivats. La sorpresa va arribar quan tothom, absolutament tothom, em contestava:

– Moltes gràcis però no és avui!

-Quina coincidència, no és vera?- contestava mentre em tornaven una mirada de no entendre’m massa.

Així vaig descobrir que la majoria de Maries de les Illes Balears i el País Valencià celebren el sant el 12 de setembre,  ben al contrari del Principat, que majoritàriament ho celebren el 15 d’agost.  Això em va fer pensar en dues coses: que el passat 12 de setembre no vaig felicitar a ningú (és el que fa tenir una preconcepció errònia del dia) i que ningú coneixia la batalleta de les Maries de la meva família i ho van encertar de pura xamba.

Així que  si casualment et dius Maria i llegeixes avui aquesta entrada…

Per molts anys!!!!!