Mira que n’és de poma, aquesta!
Si us demanés quina relació hi ha entre les pomes, les figues i les bledes, me la sabríeu dir?
Tot i que aparentment no ho sembli, lingüísticament aquestes tres paraules tenen la seva gràcia. I com sempre, hi ha una batalleta viscuda al darrere.
Un dia, fent unes herbes amb uns amics a Porreres i parlant d’una al·lota (de qui no diré el nom per si de cas) se’m va escapar l’expressió “Què bleda que és!”
-Bleda?- es van sorprendre.
-Sí. Bleda. Bleda assolellada. Vosaltres no ho dieu?
-No, aquí diem “poma”, pomota.. “Mira que n’és, de pomota!
Posat’s a pensar-hi, les bledes tenen una forma flàccida, sense fermesa (i pansides al sol encara més) que es podria aplicar al caràcter de les persones a les quals en referim. Però poma? Tot i que mentalment ja he fet la relació entre els dos conceptes, m’és complicat intentar trobar la relació: serà pel color? Per la textura carnosa i blanca? Però si és forta, tersa i cruixent! Encara estic en fase d’exploració. Per cert, també diuen que a Mallorca s’usa el terme “ésser coliflori“, que per cert, jo el trobo molt autèntic.
I si baixem de la figuera a través de les pomotes i les bledes?
Hem parlat de pomes i bledes però… i les figues? Sé que molts vegetals s’empren amb un significat sexual (figa, patata, nap, fava, pastanaga, etc. ) però avui ens aquedarem amb les que defineixen fleumes.
De vegades, els centrals també parlem d’una persona “figa tova” o “figa flor” (en aquest cas, algú sense caràcter, sense fermesa). Al País Valencià també es fa servir una expressió similar: figa molla. En els dos casos es pot entendre la relació d’una manera molt literal. Per cert, pel que m’han explicat, al País Valencià també parlen de bledes enlloc de pomes (en això, els mallorquins són més originals).
Sigui com sigui, bledes, pomes i figues són una mostra de la riquesa lingüística que compartim però és recomanable no fer mèrits i així evitarem que les utilitzin per a descriure’ns… És tan sols un consell!
