El rei David no és un deu però l'obra de Miquel Àngel mereix un deu

El rei David no és un déu però aquesta obra de Miquel Àngel sí que mereix un deu.

Si voleu posar en una situació compromesa a un barceloní, per exemple, feu-lo pronunciar aquesta frase:

Déu deu deu deus” (la deïtat deu 10 brolladors)

Un illenc ho farà la mar de bé i obrirà i tancarà totes les “e” perfectament. Un valencià, també. En canvi, quan ho pronuncia un català central (jo mateixa) comença el xou. Totes les “e” s’assemblen, la deïtat i el verb deure es barregen,  el numeral i la font també. Ni tan sols la essa final ajuda a millorar l’exercici!

Per cert, ja que hi som: l’accent es fa servir quan volem parlar de l’ésser sobrehumà (en singular i en plural). En la resta de casos va sense accent (ja sigui el verb deure, la font i el numeral)

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s