No tots els “trempars” són iguals

Recordo que aquesta va ser una de les primeres paraules que em va dir un company de feina…  Sí, jo acabava d’aterrar a Mallorca i a l’hora de dinar  vam anar a un bar de polígon industrial. De primer havíem demanat tots una amanida, plat al que el meu amic algaidí en diu ensalada. Vaig ser la primera a agafar el setrill i vaig començar a amanir els meus trossos de tomàquet, enciam, pastanaga i ceba. Abans que tornés de deixar l’oli a la taula, el meu nou company em va mirar i em va dir: Me la trempes?
Me’l vaig mirar amb cara de pòquer i, ell, va aclarir la situació assenyalant la seva pastanaga del plat: Me la trempes, per favor?
És clar, amb educació potser cola! – em vaig dir.  Però què vol?
El meu cervell, ràpid, va associar el “trempar” amb el vegetal taronja i gros del seu plat, el seu to educat i la fressa poligonera del bar. Alguna cosa no quadrava.
Que… què?- vaig pronunciar.
A partir d’aquell dia vaig saber que a les Illes Balears les ensalades es trempen, i que els al·lots que pel Principat van “trempats”, “calents” o “sortits” a l’illa de la calma van “forts”.
Per cert, el qui aquell dia era tan sols un nou company de feina, amb els anys vaig descobrir que era un paio molt ben trempat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s