Aquesta expressió és una de les primeres que vaig aprendre d’un amic valencià. I em va encantar. “A fer la mar!” Què bé que sonava! Quina manera més bonica de dir “anar a cercar nous móns”, “noves oportunitats”. Em va impressionar tant que la vaig començar a utilitzar amb els amics, a la feina, els meus pares, els sogres… Després d’haver arribat al capdamunt del rànquing d’expressions quotidianes algú em va dir: Però tu saps el que estàs dient amb això?
No era fer “la mar” sinó “fer la mà”, així, amb accent. L’expressió no tenia connotacions marítimes sinó terrenals, de fet, era una invitació directa a la pràctica de l’onanisme.
Blanca. Així és com em vaig quedar. Ara bé, pensant-ho millor, a ningú li sobren uns moments de felicitat encara que siguin en solitari.

Anuncis

2 responses »

  1. atotallengua ha dit:

    Per cert, sovint també es diu “mou a fer la mà!, que té més gràcia….

  2. Toni ha dit:

    Hola, atota.

    He topat amb la teva pàgina investigant sobre la frase en qüestió.

    Encara que actualment, com dius, molts prenen aquesta expressió com l’exercici d’una afició concreta, no és pas a totes les comarques igual i penso que la teva primera impressió és la correcta o més aproximada a la realitat, “fer la mar”, fer-te a la mar, guanyar-te la vida amb risc, cercar nous mons, anar-te’n lluny, arriscar-te a buscar fortuna…
    “A fer la mar/mà” i l’expressió germana “ves a fer la mar/mà” són utilitzades, en el primer cas, per a mostrar l’enuig que un pateix per alguna cosa i la segona, per mostrar rebuig (més o menys agressiu, segons el context) respecte a algú i ambdues ens remeten al fer de partir, de marxar, d’anar-se’n.
    A algunes comarques valencianes sempre s’ha dit “mar” i mai en un sentit onanista per tant, sinó en el sentit que aquesta persona que està emprenyant-te se’n vaja ben lluny, o bé per a mostrar que te’n vas i deixes estar una discussió, feina, etc., perquè la trobes farragosa, sense sortida o sentit i marxes.
    No sé ben bé el perquè s’ha imposat la forma “mà”, però jo i els de la meva comarca mai ho hem dit així.
    Vaig consultar a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i dona com a correcta la forma amb “mà” (i amb el sentit juganer que deies) i explica la presencia de la forma amb “mar” com un eufemisme.
    Jo no estic d’acord amb aquesta interpretació ja que, si bé és cert que ambdues formules (tant en l’expressió “ves a fer la mar/mà” com en la germana “a fer la mar/mà”), ja sigui amb “mà” o amb “mar” ens remeten al fet de marxar (en cas de que fos “mà”, a un lloc un poc discret però relativament a prop i en el cas de “mar”, ben lluny) penso que es més adient “mar” que “mà” i més encara si agafem una tercera expressió germana, “això és un fer la mar/mà”, que es diu quan alguna cosa és molt pesada o dificultosa de fer i on el significat de “mà” no té cap sentit.

    No està gens clar que la forma original fos “mà” i espero haver-t’ho aclarit una mica i no a posar-hi més boira, fins a l’extrem de resultar-te tot un fer la mar! 😉

    Et deixe algun enllaç dels que m’he trobat:

    http://anemaferlama.blogspot.com.es/2008/06/per-qu-fer-la-m.html

    http://valenciclopedia.wikia.com/wiki/Fer_la_m%C3%A0

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s