“Un entrepà de truita de patates amb pebrots, per favor!”. El que a primera vista sembla una frase absolutament intranscendent és el que m’ha fet crear aquest bloc.
Tinc la sort de parlar una llengua rica i amb molta història. Una llengua parlada amb molts accents diferents i amb una gran riquesa de vocabulari. Un ventall tan ampli que, de vegades, ens pot fer viure situacions d’allò més surrealistes.
Aquí parlarem, o xerrarem, de creïlles, patates, pebrots i pimentons. També d’al·lotes que a l’estiu van sense calces i de xiquets que porten calçons blancs encara que siguin de molts colors. En definitiva, coneixerem amb una mica de bon humor les diferents varietats dialectals del català i dels malentesos que pot arribar a crear si no ens coneixem prou entre nosaltres…
Per cert, si un mallorquí us convida a berenar a casa seva, a quina hora us hi presentaríeu?
Atotallengua 